Mirada al cel i... perfecte!!! no plou i el cel està força blau.
Cap a Manly Beach falta gent.
Agafem el ferry que ens durà a la platjeta, més de mitja hora de recorregut
i ja estem al carrer Corso, que ens du fins la platja on tantes competicions de surf es disputen.
Dinem per allí mateix també, la Mar agafa menjar d'un japonès i jo d'un Tahilandès, està prou bo tot plegat.
Després de dinar, tornem amb el ferry cap al centre i ens adrecem cap a Harbour Bridge per recórrer tota la seva llargada a peu, doncs per un vial adaptat als vianants es pot fer.
El pont és majestuós, ferro per parar un tren.
Hi ha vuit carrils per a cotxes i un pas per fer-ho caminant, un per a bicicletes i dues línies de tren. Inaugurat el 1932, és una via molt utilitzada per accedir a la badia de Sidney.
Accedim a la pasarella per a vianants des de The Rocks, tot vorejant un parc, i comencem a caminar tot mirant l'òpera que queda a la nostra dreta. Hi ha unes bones vistes.
També hi ha l'opció, pagant és clar, i no poc, de pujar fins a la part més alta del pontet, el Bridge Climb.
Avui nit tenim concert, vam comprar un parell d'entrades per escoltar la Sidney Symphony a l'Opera House, dirigida per Vladimir Ashkenazy.
Com a excel·lent instal·lació, l'acústica és excepcional, dues hores de concert ens deixen un bon gust de boca i millor sensació a l'oïda per aquest darrer dia a Sidney.
En aquest vídeo filmat d'estranquis podem apreciar
com sonava el Concert de les Dances Divines que podeu
xafardejar en aquest PDF
Més imatges de Sydney
www.flickr.com
|
