Per avui, dimecres, tenim llogada l'escursió a les
Blue Mountains.
Ens passa a recollir pel backpacker en Johny, amb el seu Toyota Land Cruiser, després passem a recollir a una noia, Nubia es diu i és de Gales.
El temps sembla correcte, no plou, però fa una mica de vent. Dia en Johny que és ideal per visitar les Blue Mountains.
Sortim de Sidney per Harbour Bridge, mentre observem com en direcció d'entrada el trànsit és prou dens.
Parem a esmorzar a
Featherdale, un parc de vida salvatge on cuiden i exhibeixen la vida animal australiana.
Varem poder veure com a més estrany un grapat de rèptils en un terrari que tenen, wombats, el dimoni de tasmània (impossible foto doncs no parava quiet), dingos, pingüins i aus diverses.
Anem pujant entre una zona on produeixen poma i més endavant tot de boscos d'abeduls principalment i altres espècies.
Ja ens trobem a Jamison Valley, amb unes vistes magnífiques des d'on agafem una cistella enorme (
SkyWay), part de l'
ScenicWorld, que ens transportarà fins a l'altra cara de la vall, on després de passejar una mica per unes passarel·les de fusta on trobem explicacions de com treballaven els miners antigament per aquells paratges, pujarem a un vagó,
RailWay, que ens elevarà amb na forta pendent cap a l'aparcament on ens espera en Johny.
Feia un vent bestial i trontollava tota la cistella,
en el vídeo es pot veure una mica la sensació viscuda.
Observem ben de prop les Three Sisters, que segons explica la llegenda aborigen són tres germanes que es van enamorar de tres germans d'una altra tribu, acció prohibida per les lleis tribals. Llavors els nois van voler capturar-les i es va desencadenar una batalla. Per evitar qualsevol mal a les guapíssimes noies un bruixot les transformà en aquestes pedres per després, passat el perill desfer l'encanteri, però l'infortuni va fer que el bruixot morís durant les hostilitats. Total, que encara estan allí encantades. Bonic, noooo!!!
Tornem cap a Sidney després de dinar en unes boniques instal·lacions d'un club de golf. També fem una parada en un mirador per veure la vall i els colors blavosos que es desprenen del reflex de la llum amb partícules provinents dels olis que emanen les fulles dels eucaliptus. D'aquí el nom de Blue Mountains (muntanyes blaves).
Arribem a Sidney pel pont d'
Anzac, una altra meravella arquitectònica.
Més imatges de Sydney
Les cacatues volten per aquí com els coloms per allí.
Ales 15,50 surt el vol de l'aeroport de Sydney, que es diu Kingford Smith, i via Singapore també arribarem a Frankfurt on ens enlairarem per darrer cop per aterrar a Barcelona a les nou del matí del dissabte 14 d'agost.
i ja estem al carrer Corso, que ens du fins la platja on tantes competicions de surf es disputen.
Dinem per allí mateix també, la Mar agafa menjar d'un japonès i jo d'un Tahilandès, està prou bo tot plegat.
El pont és majestuós, ferro per parar un tren.
Accedim a la pasarella per a vianants des de The Rocks, tot vorejant un parc, i comencem a caminar tot mirant l'òpera que queda a la nostra dreta. Hi ha unes bones vistes.
Avui nit tenim concert, vam comprar un parell d'entrades per escoltar la Sidney Symphony a l'Opera House, dirigida per Vladimir Ashkenazy.
En aquest vídeo filmat d'estranquis podem apreciar
Anem pujant entre una zona on produeixen poma i més endavant tot de boscos d'abeduls principalment i altres espècies.
Observem ben de prop les Three Sisters, que segons explica la llegenda aborigen són tres germanes que es van enamorar de tres germans d'una altra tribu, acció prohibida per les lleis tribals. Llavors els nois van voler capturar-les i es va desencadenar una batalla. Per evitar qualsevol mal a les guapíssimes noies un bruixot les transformà en aquestes pedres per després, passat el perill desfer l'encanteri, però l'infortuni va fer que el bruixot morís durant les hostilitats. Total, que encara estan allí encantades. Bonic, noooo!!!
Tornem cap a Sidney després de dinar en unes boniques instal·lacions d'un club de golf. També fem una parada en un mirador per veure la vall i els colors blavosos que es desprenen del reflex de la llum amb partícules provinents dels olis que emanen les fulles dels eucaliptus. D'aquí el nom de Blue Mountains (muntanyes blaves).
Anzac Bridge
Podem entrar amb el primer torn de visites, a les 10 del matí ja estem reben les indicacions via audiòfon d'un jovenet guia. Ens passen diversos audiovisuals explicant-nos primer la tria de les diverses opcions que concursaren pel projecte,
les tasques de construcció i la difícil situació econòmica i les desavinences amb el govern de Nova Gales del Sud , fets que propiciaren que Utzon, l'arquitecte escollit, abandonés Austràlia el 1966 per no tornar-hi mai més.
3 arquitectes australians s'encarregaren 
S'explica que la idea de les closques que formen les diferents cobertes, li va venir al cap a Joern Utzon mentre pelava una taronja i observava com es desmuntava la mateixa en peles i gallons.
Sortim i després de fer les fotografies de rigor davant la façana principal anem a fer un mos , doncs encara que no ho sembli també mengem.
Mentre veiem el monorail que entra a Darling Harbour,
seguim caminant per un parc ple de dolls d'aigua juganera.
Passem pel costat del jardí xinès, l'Aquari, referències a les Olimpíades del 2000 i un centre comercial que com no, no hi podia faltar. Tot encarat al port.
Acabem el dia dins l'edifici Queen Victoria, que després d'haver estat construït com a edifici del govern, essent sala de concerts i biblioteca, ara alberga unes galeries comercials, conegudes com a QVB.
Abans d'entrar trobem una font amb un goset que parla.
El dia ja s'acaba i nosaltres anem cap al carrer Victoria a King Cross on ens espera la nostra llitera.
