El bus que ens porta cap a l'aeroport ens permet gaudir de les darreres vistes d'aquest territori.
Aprofitem per connectar-nos a la xarxa i veure que passa al món.
A l'aeroport observem com s'enlairen avions militars que pertanyen a les forces aèries de Singapore. Suposem que estarien fen
També tenim al nostre avió de Qantas amb el que arribarem a Alice Springs.
Des de l'aire observem el Red Center mentre escrivim el diari al portàtil, o fem una becaina per arribar ben fresquets al bell mig d'Austràlia.
Abans d'arribar al Red centre, des de l'avió ja vam veure com el paisatge canviava. El terra era vermellós, el cel blau intens amb uns núvols de mil i una forma, ja hi érem, l'avió aterrava en un aeroport petit,vam fer a peu el camí des de l'avió fins a l'entrada del aeroport, erem a Alice Springs.
Per arribar al Backpacker Alice Lodge, que ens pensàvem que ens passarien a buscar, vam haver d'agafar el Shuttle de l'aeroport; el conductor era força simpàtic...un cop arribats al hostel ja tocava sopar, com habitualment fèiem vam anar al super, (Coles) i clar que si, pa sucat amb tomàquet i embotit, (això sempre ve de gust..).A l'Alice Lodge Backpacker, només hi dormirem un parell de nits, doncs les altres dues estarem d'excursió.
Aquest cop compartim habitació amb una parella, ella d'alemany i ell francès, molt simpàtics.. vam pensar i dir mútuament, com viatgen els alemanys!!! n'hem trobat uns quants fins ara... de francesos menys i d'espanyols no entren ni a la estadística, catalanets si, una parella...
Fem un vol per la ciutat d'Alice Springs, només té un carrer principal peatonal i tres carrers més paral·les.
El més important és la carretera Stuart Highway, que uneix el sud amb el nord d'Austràlia, única via asfaltada que ho fa. Per on circulen els Road Trains, camions amb una pila de remolcs.
Tornem del Coles amb alguna coseta per sopar avui i esmorzar demà, doncs ja tornem a enganxar amb una sortida de tres dies amb l'empresa WayOutback.Com sempre es fa fosc ben aviat i toca anar a dormir.
