Dia 31 de juliol. Olgas, Kata Tjuta

A les 5 del matí ens toca passar-nos un aigua per la cara, eixugar els sacs de dormir (swags) i esmorzar una mica

per després fer via ràpidament per veure com surt el sol en un punt entremig de les Olgas i l'Uluru.

Cap a quarts de vuit ja estem apunt per caminar per les Olgas, també anomenades Kata Tjuta, paraules indígenes que signifiquen "molts caps".

Aquí es veu que si no camines no veus gran cosa, comencem a estar en forma, tot i el fred de les matinades. El que fem ara és el Valley of the Winds Walk, d'una llargada de 7,5 km i unes tres hores de recorregut.

La nit es presenta com l'anterior, dormint al ras, fent vivac, com autèntics outbacks amb el swag, digueu-li com vulgueu, però us jurem que ens en recordarem tota la vida.

Les postes de sol, impressionants!!!

Dia 30 de juliol. Ayers Rock, Uluru

Eren les sis i deu del matí que ja començàvem el tour.

El guia, l'Andreé, ens va fer presentar:

- família d'holandesos, pares i parella, només sabien anglès la filla i el gendre;
- família de tres: pare d'Uruguai la mare de Xile, i el nen d'uns divuit anys. Vivien a New Jersey, i eren amb els únics que podíem parlar sense esprémer el cervell per tal de dir quatre frases més o menys ben fetes amb la llengua anglesa...van resultar ser encantadors i ens van aconsellar què fer a Sidney,doncs hi havien viscut feia anys, a la part alta, i tant la Karen com el José Juan volien tornar a viure-hi, segons ells, que han viatjat molt " és la ciudad más linda del mundo, junto con Rio de janeiro".
- La Vicky, de Nova Zelanda, infermera, però moolt especial, una barreja, entre una granjera de galtes vermelles i un parc d'atraccions.
- Una parella, gran, que vivien prop de Melbourne, i que tenien un sentit del humor genial; ella també em va explicar que havia viatjat molt: sudàfrica, Espanya, França... i per últim
- la Lisa, una joveneta, dolceta sueca, que ella tota sola, s'havia apuntat a l'excursió. També ha viatjat molt i viscut entre altres llocs a Sidney, ja veus tan jove i ha estat a tots els continents, ah! havia estudiat espanyol a Suècia, i era molt graciosa quan de tan en tan ens deia alguna paraula amb espanyol: " el guia me está estresado, no! estresando" estoy caliente, no! tengo calor!, molt bona nena...

Les terres vermelloses comencen a envoltar-nos per tot arreu, tant com allarga la vista.
Som-hi, ruta cap a l'Uluru. De moment el nostre guia ens va dir que no li anava bé el micròfon i que ens intentaria parlar amb veu alta, al cap d'unes hores el micròfon va anar, ais... l'Andrée!!! Caràcter alemany amb un accent molt fort i que es feia a vegades difícil d'entendre... vam fer paradeta al Camel Farm, hi havia tour amb camells, i cangur de regal... tornem a engegar carretera, el paisatge dels següents tres dies sempre seria rutinàriament preciós i salvatge: vermellós, blau del cel i verd del "bush". Les carreteres es feien llargues però el son alleugerava aquest avorriment.

Una altra parada ens va començar a atançar a les pintures aborígens, jo hi vaig caure, sabia que el guia ens havia dit, que els diners anaven a parar a mans de l"artista" que havia pintat els quadres, sé que a part dels records que pugui tenir d'aquesta terra, l'altra cosa que m'enduré serà els colors amb els quals els aborígens feien les seves pintures.

Granja de camells, recordem que tant els crien per la carn,
com per a curses també alguna espècie en concret.

Parada per dinar, no cal que sigui tipus restaurant Ferran Adrià, però durant tres dies la cosa era simplement sandvitxos.

Anem rumb a Parc Nacional Uluru Kata Tjuta, on trobarem l'Uluru o també conegut com Ayers Rock, formació que emergeix enmig de la vermelló tot d'una peça i símbol religiós i venerat pels pobles aborígens.

El 1987 fou declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.

El següent destí era el centre cultural aborígen ( Tjukurpa) on es podia veure com ells ens expliquen com nosaltres hem de veure i respectar les seves lleis, les seves creences, no ens diuen que no, ens diuen si, passeu, mireu i coneixereu la nostra cultura però també respecteu-la.

Aquesta va ser la última parada abans d'arribar al peu del Urulu. Mentres ja el vèiem venir, no tinc paraules només puc dir que és espectacular, ho és perquè contínuament canvia el seu aspecte. El dia estava ennuvolat, però no importa.

Té una alçada de 318 metres i el perímetre supera els 8 kilòmetres, realment quan el comences a divisar i et vas atansant et quedes bocabadat de la immensitat del mateix.Hi donem el tomb tot caminant, unes tres hores rodejant l'Uluru. Cada pas et mostra unes formes diferents, la llum s'hi reflexa en la roca. L'erosió hi ha fet la seva feina també. Es va fer "curt".

De tant en tant un pausa per observar la magnitud de l'Uluru.

El dia abans va ploure i els tolls que hi ha són ataronjats.

Seguidament no ens podiem perdre el "sunset" i veure l'espectacle de colors i així ho vam fer, també són moments indescriptibles que s'han de viure.
El sol comença a caure i el guia Andreé ens du cap a un mirador allunyat de l'Uluru per poder veure la incidència dels raigs solars a mida que s'esmorteixen sobre la gran roca en tot el seu esplendor, ja observem com la gent s'atura afilerant-se per veure aquest espectacle natural.

Amb unes pastes i cava fem els honors a tan increïble moment.

L'experiència del Outback es completa del tot quan enmig de la negra nit i del fred que fa, (som a l'hivern) el nostre guia ens treu els sacs de dormir (swags) i vora el foc i algun soroll llunyà d'algun dingo famolenc ens disposàvem a dormir.
El sopar també va ser autèntic: al foc, olles i una barreja de carn de cangur amb verdures vàries.
Varem tenir l'oportunitat i el privilegi de dormir ens els autèntics swags, com si fossim uns aussies de la terra, tot observant el grapat d'estels damunt nostre.

Experiència inoblidable i segurament irrepetible.

Feia un fred i una humitat també irrepetibles, jajajaja...

El fred calava, crec que no pujàvem dels sis graus, vora del foc es feia més lleugera la humitat de la nit.
L'espectacle però era únic: el cel era ple d'estels com mai havíem vist, una nebulosa immensa feia claror, i a la fi vorejant el foc tots, bastant sorpresos i una mica espantats, per l'autenticitat de l'experiència i el fet que no sabíem si passaríem fred i algun dingo ens vindria a saludar.

Cuinem el sopar en el foc que crema la llenya
que al matí hem recollit pel camí.

Soparet com abans una perola al foc i vinga verdures i cangur cap a dins.

Afortunadament els sacs de dormir eren genials i només vam notar la humitat de la nit quan a les cinc i quart del matí l'Andreé ens cridava essent encara de nit, les cinc de la matinada, i havíem de plegar el sac ben plegat per la següent.
Suposo que vam pecar de no preguntar per la roba que calia portar, però pel que veig tots estàvem igual, per fer-nos una idea: el pijama era el que portaves durant la resta del dia, poca roba, poc calenta i res d'aigua per netejar, autèntic outback.

La matinada era bona per veure més i més remenat de colors i núvols de formes increïblement irresistibles de no mirar-les, val la pena ens diem...

Més imatges de l'Uluru

www.flickr.com More of francesc.farre's stuff tagged with Uluru

Dia 29 de juliol. Volem cap a Alice Springs

Ja deixem el Nord d'Austràlia, en concret Darwin del Northern Territory.

El bus que ens porta cap a l'aeroport ens permet gaudir de les darreres vistes d'aquest territori.

Aprofitem per connectar-nos a la xarxa i veure que passa al món.

A l'aeroport observem com s'enlairen avions militars que pertanyen a les forces aèries de Singapore. Suposem que estarien fen


També tenim al nostre avió de Qantas amb el que arribarem a Alice Springs.
Des de l'aire observem el Red Center mentre escrivim el diari al portàtil, o fem una becaina per arribar ben fresquets al bell mig d'Austràlia.

Abans d'arribar al Red centre, des de l'avió ja vam veure com el paisatge canviava. El terra era vermellós, el cel blau intens amb uns núvols de mil i una forma, ja hi érem, l'avió aterrava en un aeroport petit,vam fer a peu el camí des de l'avió fins a l'entrada del aeroport, erem a Alice Springs.
Per arribar al Backpacker Alice Lodge, que ens pensàvem que ens passarien a buscar, vam haver d'agafar el Shuttle de l'aeroport; el conductor era força simpàtic...un cop arribats al hostel ja tocava sopar, com habitualment fèiem vam anar al super, (Coles) i clar que si, pa sucat amb tomàquet i embotit, (això sempre ve de gust..).
A l'Alice Lodge Backpacker, només hi dormirem un parell de nits, doncs les altres dues estarem d'excursió.
Aquest cop compartim habitació amb una parella, ella d'alemany i ell francès, molt simpàtics.. vam pensar i dir mútuament, com viatgen els alemanys!!! n'hem trobat uns quants fins ara... de francesos menys i d'espanyols no entren ni a la estadística, catalanets si, una parella...

Fem un vol per la ciutat d'Alice Springs, només té un carrer principal peatonal i tres carrers més paral·les.
El més important és la carretera Stuart Highway, que uneix el sud amb el nord d'Austràlia, única via asfaltada que ho fa. Per on circulen els Road Trains, camions amb una pila de remolcs.

També en destacarem l'estació de ferrocarril, per on transita el Ghan (va de nord a sud, de Darwin a Adelaida) i l'Indian Pacific (va d'est, Sidney, a Perth, oest)
Tornem del Coles amb alguna coseta per sopar avui i esmorzar demà, doncs ja tornem a enganxar amb una sortida de tres dies amb l'empresa WayOutback.

Com sempre es fa fosc ben aviat i toca anar a dormir.

Dia 28 de juliol. Kakadu. Ubirr

Tot sortint del campament en Daril ens ensenya l' Hotel Gagudju Crocodile que vist des de dalt té la forma de cocodril, podeu veure'l tot seguit.

El matí el passem a Ubirr, formació rocosa a la plana de Nadab, on es troba una àmplia representació de l'art aborígen.Als aixoplucs que formen les roques es veuen clarament les pintures datades en més de 40 mil anys que representen activitats quotidianes dels aborígens, així com codis de conducta, animals i plantes.


Ens enfilem a les parts més altes per veure la planúria que en època de pluges queda totalment inundada, passant a ser com una illa on ara estem situats.


En aquest paratge també es van filmar algunes escenes de Coodrilo Dundee
Abans de dinar i fer via cap a Darwin anem a refrescar-nos, no sense abans fer una caminada, sempre toca caminar, ja ho veieu!!
Ens enfilem fins a dalt de tot del salt d'aigua de Gunlom Falls, on ara que gairebé no baixa aigua i ens podem banyar en unes piscines naturals prou curioses.

Després baixem per banyar-nos on cau l'aigua del salt. Com que el dia era ben calent donava molt bo poder-se capbussar en aquestes cristal·lines aigües.

Ara en Daril ens informa que ja anem cap a caseta, a Darwin, uns 500 km de camins i carretera!!!

Amb música dels B'52 i la marxa de la Julie, la Deborah i la que tocava la bateria (no recordo el nom) es fa el viatge molt amè.