Un cop a l'aeroport del Prat, 7 de la tarda, ens anuncien que el vol porta retràs de mitja horeta, cap problema si només és mitja hora, doncs tenim 2 hores a frankfurt per canviar de Terminal i agafar el vol cap a Singapore.
Arribem a Frankfurt i sense problema enllacem amb el vol de Qantas que ens durà cap Malàisia, on farem escala per arribar a Austràlia. Són 12 horetes de vol, que passen volant, jejeje... mai millor dit.
Una estona domint, una estona despert fem via cap a Singapore.Ja som a Singapore. Caram quin aeroport!! per les fotos us en podeu fer la idea.
Tenim dues hores també per agafar el proper vol, ara de JetStar que ens atansarà cap a Austràlia, ara són 9 hores i mitja més per dalt.Cap a quarts de 6 del matí, del dilluns, 19 de juliol, trepitgem territori australià, estem a Darwin, encara no és el destí final. Ara toca espera hora i mitja fins agafar l'avió que ens portarà a Cairns, lloc on iniciem la singladura pel continent.
Ara si que hi som. Estem a Cairns.
Són les 9 del matí, horari local, mirem el rellotge i com que portem l'horari espanyol encara, ens adonem que fa 30 hores que vam sortir de Barcelona. Quina tirada, noi!!
El control de seguretat a l'arribada és exhaustiu, policies amb gossos ens envolten a tots plegats abans del controlde passaports. Els xuxos no paren d'olorar a tots el que hem arribat. Mentre estem esperant a les cintes l'equipatge també tenim un gos i la respectiva noia policia que xafardejen totes les maletes que surten. Al costat nostre un parell de nois, motxileros, sembla que desperten l'atenció del gos... si, si, a la seva motxilla hi ha alguna coseta que li ha fet gràcia a l'orellut. Pregunten si és seva la motxilla, ho comproven amb el tiquet d'equipatge i se'ls emporten.
Són les 9 del matí, horari local, mirem el rellotge i com que portem l'horari espanyol encara, ens adonem que fa 30 hores que vam sortir de Barcelona. Quina tirada, noi!!Sembla que van en sèrio en aquest país.
Nosaltres agafem les maletes, i ens disposem a sortir. Abans un altre control, ara en pregunten si portem alguna cosa per declarar, diem que no, però com a tothom ens tornen a escanejar l'equipatge. Una noia ens pregunta si portem entrepans, li dic que si, un de xoriço encara queda per la motxilla. Me'l fa obrir i diu que ho havíem d'indicar a la tarja que vam omplir com a estrangers. Diu que és una mena de salami i que se l'ha de quedar, doncs, molt bé, tot per tu.
